Els treballs d’arqueologia realitzats al poblat ibèric del Coll del Moro de Gandesa descobreixen el trull de vi més antic de Catalunya, datat del segle 3 aC.
ACN
Els treballs d’arqueologia realitzats al poblat ibèric del Coll del Moro de Gandesa descobreixen el trull de vi més antic de Catalunya, datat del segle 3 aC.
ACN
Vuit alumnes d’arqueologia de la Universitat de Barcelona han efectuat un treball de prospecció i excavació a la línia de trinxeres de la cota 287 a Corbera d’Ebre, que va ser un dels últims punts de resistència dels republicans a la Batalla de l’Ebre. L’objectiu és aprofundir en el coneixement de la vida dels soldats a les trinxeres durant el conflicte. És el primer cop a tot l’Estat que uns alumnes en practiques efectúen excavacions en espais de la Guerra Civil.
ANDREU PRUNERA
Un equip d’arqueòlegs i estudiants de la Universitat de Barcelona intenten esbrinar com es distribuïen els habitatges al Castellet de Banyoles de Tivissa, l’assentament de l’antiga ilercavonia més important de les Terres de l’Ebre. Unes excavacions en les que s’han descobert restes d’un enterrament de la cultura dels camps d’urnes.
Precisament avui finalitza la setzena campanya d’excavacions que realitza la Universitat de Barcelona en el marc d’un projecte de recerca arqueològica que es ve realitzant des de fa setze anys a l’assentament del Castellet de Banyoles. Una campanya en la que al llarg de tres setmanes arqueòlegs i estudiants s’han centrat en esbrinar com es distribuïen els habitatges, ajudant a entendre com vivien. I ha estat precisament analitzant el paviment, quan s’han trobat restes d’un enterrament d’una fase més antiga d’aquest assentament, pertanyent a la cultura dels camps d‘urnes. El gandesà Rafael Jornet és codirector de les excavacions arqueològiques a Tivissa:
RAFEL JORNET 21-11 EXCAVACIONS CASTELLET BANYOLES
Entre les diferents troballes d’aquesta campanya hi destaca una representació iconogràfica de bronze d’un ilercavó que representa un guerrer i que podria ser un aplic d’un cinturó.