jul. 23

Festa del Renaixement de Tortosa

La Festa del Renaixement de Tortosa supera per primer cop els 200.000 visitants. La ciutat fa valer així la seva campanya promocional per atreure públic d’arreu, sobretot de l’àrea metropolitana.

El bullici dels carrers aquest cap de setmana ha estat la prova evident que el públic de la Festa del Renaixement de Tortosa ha crescut. Per primera vegada, es pot assegurar que s’ha superat la xifra consolidada dels 200.000 visitants de les darreres edicions i que la divuitena ha estat l’edició amb més públic vingut de fora de les Terres de l’Ebre, sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona.

S’evidencia així que la gran campanya promocional de la ciutat que ha posat en marxa l’Ajuntament està donant els seus fruits. L’alcalde de la ciutat, Ferran Bel, ha destacat el 87% d’ocupació en els espectacles d’aforament limitat o el gran impacte econòmic que ha tingut la festa en el comerç tradicional.

maig 17

Avui potser coneixerem el nou bisbe de la diòcesi de Tortosa

Avui divendres podríem conèixer ja qui serà el nou bisbe de la diòcesi de Tortosa. Els mitjans de comunicació estan convocats  a les 12 del migdia al Palau Episcopal de Tortosa on està prevista la compareixença de l’administrador diocesà Mossen Josep LLuis Arin.

Com sol passar en aquestes ocasions des del bisbat de Tortosa no s’ha volgut confirmar res però cal recordar que els divendres a les 12 del migdia és el moment en que es fan oficials tots els nomenaments que venen de la Santa Seu.

El bisbat de Tortosa és una seu vacant des del passat 12 de gener quan l’anterior bisbe monsenyor Xavier Salinas va prendre possessió com a bisbe de Mallorca. Després de l’elecció del nou papa Francesc totes les veus ja apuntaven a que el bisbe de Tortosa seria nomenat abans de l’estiu.

Pel que fa a alguns dels noms que més sonen en les darreres setmanes ha pres força el del bisbe auxiliar de València, monsenyor Enrique Benavent. Un altra opció, que tampoc es descarta, és que el màxim responsable de la diòcesi de Tortosa pogués ser algun membre de l’església que encara no fos bisbe, i aquí fins i tot sonaria el nom del mateix administrador diocesà mossèn Josep LLuis Arín.

abr. 09

Segueix augmentant el cabal a l’Ebre

Segueix augmentant el cabal del riu Ebre que ja arriba als 1.400 metres cúbics per segon al seu pas per Tortosa, superant amb escreix el promig dels darrers cinc anys.

El cabal de l’Ebre continua augmentant des que al gener es realitzessin els desembassaments controlats per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Ara cal sumar-hi l’augment de les temperatures amb el pertinent desgel, el que fa que aquest segueixi augmentant. I és que al seu pas per Ascó es registren 1.300 metres cúbics per segon, quan en les mateixes dates de l’any passat n’eren tant sols 180. Mentre que a Tortosa ja en baixen 1.400, quan al 2012 n’eren 155.

El mateix passa amb la situació dels embassaments de la zona, que segueixen augmentat el seu nivell i arribant gairebé al límit de la seva capacitat. Mequinença i Riba-roja d’Ebre es troben vora el 95% de la seva capacitat total.

SAMSUNG

abr. 03

El cabal de l’Ebre segueix en augment i impedeix la navegabilitat

L’Ebre veu com segueix augmentant el seu cabal. Si a principis de la setmana passada aquest disminuïa situant-se vora els 800 metres cúbics per segon avui ja torna a superar els 1.300 al seu pas per Ascó.

Ja fa un parell de mesos que el riu Ebre ens ofereix una imatge a la que no estem acostumats, amb un cabal que des del passat més de desembre segueix superant el promig dels darrers cinc anys. Un cabal que, recordin, ha retardat finalment l’inici de la campanya de navegabilitat, prevista pel passat dijous. I és que per donar-ne el tret de sortida el cabal del riu no pot superar els 800 metres cúbics per segon.

Si ve a principis de la setmana passada el cabal de l’Ebre al seu pas per Ascó o Tortosa es trobava dins d’aquests límits, ara s’ha disparat de nou tornant a superar els 1.300 metres cúbics per segon. Una xifra força allunyada dels 160 que baixaven fa just un any per Ascó.

Pel que fa als embassaments, Mequinença ha tornat a augmentar trobant-se al 94% de la seva capacitat total, mentre que Riba-roja ha patit un lleuger descens i es situa al 90%.

SAMSUNG

 

març 20

S’endarrereix la campanya de navegació fluvial a l’Ebre per l’alt cabal

Pallarès confirma que la navegació a l’Ebre es podria retardar per l’increment del cabal. D’aquesta manera el delegat del govern a les Terres de l’Ebre confirma que l’activitat al riu no començarà per Setmana Santa.

El delegat del govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, ha confirmat el que ja es preveia: la campanya de navegació fluvial pel tram, final del riu Ebre no podrà començar per Setmana Santa com sol ser habitual si durant els propers dies no es redueix el cabal que baixa pel riu.

Ja fa prop de dos mesos que el cabal de l’Ebre supera els mil metres cúbics per segon al seu pas per Ascó i Tortosa i la navegació està prohibit a partir dels 800 metres cúbics:

PALLARESRETARD NAVEGACIO_
Les perspectives no són gaire bones ja que a les pluges que estan caient al nord de la conca de l’Ebre cal afegir que estem a punt de començar l’època del desgel on ja sol ser habitual l’increment del cabal del riu.

Malgrat que es retardi la campanya de navegació el delegat ha destacat els beneficis que aquest increment del cabal està suposant per a la lluita contra la mosca negra ja que fins ara ja s’han estalviat un dels tractaments contra la mosca negra que estava previst dur a terme al gener.

 

març 19

El cabal de l’Ebre segueix superant la mitjana dels darrers 5 anys

El riu Ebre continua registrant un cabal superior a la mitjana dels darrers cinc anys, i situant-se també per sobre de la xifra del passat 2012. I és que al seu pas per Ascó es registren 1.150 metres cúbics per segon, quan l’any passat n’eren tant sols 147.

Seguim pendents del riu Ebre que aquests dies continua baixant amb un cabal superior a l’habitual. Segons informa la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre aquesta setmana el cabal ha tornat a superar la mitjana del període del 2008 al 2012, a la vegada que en aquests moments supera també la xifra de l’any passat.

D’aquesta manera al seu pas per Ascó es registren uns 1.150 metres cúbics per segon, mentre que en les mateixes dates de l’any passat aquest era de 150. El mateix es registra a l’alçada de Tortosa, on es baixen 1.130 metres cúbics per segon, mentre que els mateixos dies del 2012 en van ser 120.

Pel que fa a la situació dels embassaments, aquests es mantenen estables. Mequinença es troba al 91 % de la seva capacitat total mentre que Riba-roja es situa al 96.

SAMSUNG

març 12

El Pla Estratègic de l’Ebre dependrà de l’Estat propi

Felip Puig diu que el Pla estratègic de l’Ebre dependrà de l’estat propi. Un pla que ha d’estar acabat a finals d’aquest 2013.

El pla Estratègic de les Terres de l’Ebre només podrà ser viable si Catalunya disposa de recursos propis. Ho va dir ahir el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, a Tortosa durant la constitució del plenari que ha d’impulsar aquest pla:

PUIG 11-3 PLA ESTRATEGIC

Un pla del qual ja hem parlat en altres ocasions i que segons ha avançat el catedràtic d’economia de la URV i encarregat de coordinar la seva redacció, Juan Antonio Duro, ha d’estar acabat a finals d’aquest any 2013 i ha d’incloure propostes concretes que es puguin dur a terme el més aviat possible. Donada la situació económica actual el que està clar és que no es pot esperar.

La pregunta del milió és com es pagaran les infraestrcutures o les propostes que surtin d’aquest pla. Es a dir d’on sortiran els diners per a poder dur a terme tot el que digui el pla. Abans escoltàvem l’opinió del conseller Puig vinculant el pla a l’estat propi. Des de la URV Duro ha dit que demanaran la complicitat de les administracions i que també volen fer un seguiment molt exhaustiu de si es compleixen o no les propostes:

DURO 11-3 POST PLA

Ahir es va constituir el plenari del pla estratègic, un acte que va comptar amb un amplia representació política del territori. Ara el que s’inicia és la fase de redaccio del pla amb la creació de grups de treball.