febr. 17

Detenen 6 individus per diferents robatoris amb força a la Ribera d’Ebre.

Els Mossos d’Esquadra han detingut sis  persones en  tres casos de robatoris diferents, amb força,  a la Ribera d’Ebre. Tots ells van quedar en llibertat després de declarar.

El primer cas es va produir pels volts de 2/4 de 3 de la matinada del 6 de febrer, en un camí rural adjacent a la carretera C-12, dins del terme municipal de Móra la Nova. Una patrulla de mossos, que passava per la zona, va veure dos homes transportant unes caixes, els quals es van posar a córrer en veure la presència policial. Els agents van interceptar-los i van comprovar que transportaven nou safates de planters. Seguidament van comprovar que les plantes havien estat sostretes d’un hivernacle proper al lloc, mitjançant el trencament d’una lona de protecció. Els dos homes, de 26 i 23 anys, de nacionalitat espanyola, veïns de Tarragona i Móra la Nova, van quedar detinguts per la seva presumpta relació amb els fets.

El segon cas va ser pels volts de les 3 de la matinada del 7 de febrer a Flix. On agents dels mossos, que patrullaven per les rodalies de la localitat, van veure com una furgoneta s’incorporava a la carretera C-12 a gran velocitat i en direcció a Lleida. Els mossos van aturar el vehicle, en el qual viatjaven tres homes, i van observar que transportaven tres frigorífics que havien estat sostrets de la deixalleria municipal de Flix, on havien forçat una porta d’accés. Els tres homes, d’edats compreses entre els 25 i 28 anys, de nacionalitat marroquina i veïns de Maials i Lleida, van ser detinguts com a presumptes autors del robatori.

I el tercer cas es va produir sobre les 11 de la nit el mateix dia 7 a Tivissa. Un mosso, que es trobava fora de servei, es va adonar que la porta d’un magatzem municipal estava forçada i parcialment oberta. L’agent va sospitar que s’estava produint un robatori a l’interior de la nau, per la qual cosa va demanar reforços a la comissaria. Un cop van arribar diverses patrulles, els mossos van entrar al magatzem i van localitzar un individu que intentava endur-se eines. L’home, de 34 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Tivissa, va quedar detingut per la temptativa de robatori.

Tots els objectes recuperats dels tres robatoris, van ser retornats als seus legítims propietaris. Els sis detinguts van quedar en llibertat després de declarar, i hauran de comparèixer davant l’autoritat judicial competent, quan siguin requerits.

gen. 13

Inaugurades les obres de remodelació de la plaça Baranova.

Tivissa inaugura les obres d’arranjament d’un dels emplaçaments més emblemàtics de la població, la plaça de la Baranova. Es tracta de la tercera remodelació que ha viscut la plaça des de l’any 1927.

L’arranjament de la plaça de la Baranova i el seu entorn forma part de la primera fase del Pla de Renovació i Millora del conjunt del Centre històric de Tivissa que preveu la millora dels diferents espais del nucli antic de la població. Amb un pressupost de gairebé 806 mil s’han substituït els serveis generals, així com s’han soterrat les línies elèctriques i de telefònica mòbil i s’ha instal·lat un nou enllumenat públic i un paviment de pedra natural. Des de la seua urbanització l’any 1927, aquesta és la tercera remodelació que pateix l’emblemàtica plaça. Jordi Jardí és l’alcalde de Tivissa.

JORDI JARDI 12-1-14 INAUGURACIO BARANOVA

L’encarregat d’inaugurar les obres ahir a la tarda va ser el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. Un cop inaugurada la plaça tots els veïns van poder visualitzar un vídeo amb imatges sobre la història de la plaça, així com un concert de Gospel a l’interior de l’Església.

DSC_1299 DSC_1301 DSC_1300 DSC_1294

des. 27

Tivissa i Masia Castelló reviuen la màgia del Nadal amb els seus pessebres vivents.

Els pessebres vivents obren les seues portes un cop més per les festes nadalenques transportant als visitants a uns quants milers d’anys enrere, per reviure el naixement de Jesús.

Pessebres que ja s’han convertit en tot un clàssic a casa nostra i en visita obligada aquestes festes. Un exemple és el Pessebre Vivent de Tivissa, que aquest any celebra la seua 21ena edició. Un pessebre que es desenvolupa dins de la seu de la Fundació l’Esforç on el visitant hi pot trobar diferents representacions dels fragments de “Els pastorets” més clàssics de Folch i Torres. Dolors Barceló és la coordinadora del pessebre:

DOLORS BARCELÓ 27-12 PESSEBRE TIVISSA

Uns quilòmetres més enllà de Tivissa hi trobem un altre dels clàssics, el Pessebre dels Estels de Masia Castelló, a Vandellós, que compleix ja 16 edicions. Tot un espectacle a l’aire lliure on el visitant es sent un més en el dia a dia dels figurants, que ensenyen als assistents els oficis antics de la zona. Xavier Espelta és el president de l’Associació La Masia de Castelló:

XAVIER ESPELTA 27-12 PESSEBRE ESTELS

Aquests dies de Nadal tots dos pessebres ja han ofert les seues representacions, la darrera la podrem viure aquest diumenge 29 de desembre, on tancaran les portes fins al Nadal vinent.

 

 

des. 17

Darmós millora diversos carrers del seu nucli antic.

Darmós inaugura les obres d’arranjament de diversos carrers del seu nucli antic. Una actuació que ha requerit d’una inversió de més de 107 mil euros.

CRÒNICA ADRIANA MONCLÚS

CRO 17-12 OBRES DARMOS

Aquestes obres d’arranjament han permès millorar de forma notable les condicions dels carrers de la Rectoria, Major i les Valls, així com la plaça de l’Església de Darmós, a Tivissa. Concretament els treballs d’arranjament d’aquests carrers del nucli antic de la població han consistit en l’enderroc dels paviments i les xarxes existents, d’aquesta manera s’han canviat les xarxes de clavegueram, aigua potable i enllumenat públic, mentre que s’ha realitzat una nova pavimentació i s’ha disposat de nou mobiliari urbà.

Una actuació que ha requerit d’una inversió de més de 107 mil euros. El Departament de Governació a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, el PUOSC, n’ha subvencionat 60 mil, mentre que la Diputació de Tarragona n’ha aportat 41.500 via el Pla d’Actuació Municipal.

des. 10

L’escola Marcel·lí Domingo estrena servei de menjador escolar.

L’Escola Marcel·lí Domingo de Tivissa estrena el nou servei de menjador escolar. Es tracta d’una iniciativa que va sorgir de l’AMPA del centre i amb la que es pretén que les famílies de la població puguin conciliar la vida laboral amb la familiar.

Un servei del que se’n beneficien des de fa una setmana una quinzena d’alumnes de l’escola Marcel·lí Domingo de Tivissa. I que ha estat possible gràcies al bon enteniment entre l’AMPA, la direcció del centre i el consistori municipal, que ha destinat una inversió de 7 mil euros per tal d’equipar una aula amb tot l’equipament necessari per oferir aquest servei, així com també se n’encarrega del cost de la monitora. Jordi Jardí és l’alcalde de Tivissa:

JORDI JARDI 9-12 MENJADOR ESCOLAR TIVISSA

El restaurant Missamaroi de la població és l’encarregat de realitzar el menú, el preu del qual es troba sobre els 5 euros, depenent si l’alumne és fixe o esporàdic. Fins al moment el màxim d’alumnes que hi pot haver són 15, tot i que s’estudiarà la possibilitat de més endavant incloure un nou monitor per tal d’ampliar la capacitat del servei.

El consistori municipal destina anualment uns 40 mil euros en diferents ajudes en ensenyament, assumint el 100% del cost dels llibres escolars d’educació obligatòria dels tivissans, així com també aporta ajudes en l’escola de música i l’escola bressol i el transport escolar no obligatori.

unnamed (1) unnamed unnamed (5) unnamed (3) unnamed (2)

 

nov. 25

Adolf Brull guanyador del 16è premi d’Assaig de la Ribera d’Ebre.

El tivissà Adolf Brull es fa amb el setzè premi d’assaig de la Ribera d’Ebre Artur Bladé i Desumvila amb la biografia “Un home bo”, sobre el seu oncle Lluis Brull i Cedó.

El CERE, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, va entregar aquest divendres a la nit el 16è premi d’Assaig de la Ribera d’Ebre Artur Bladé i Desumvila. Un guardó biennal que precisament a      quest any complia els 30 anys de la seua primera convocatòria el 1983, el mateix any en que es va crear el CERE. En aquesta setzena edició s’hi van presentar fins a 5 obres. La guanyadora va ser la biografia “Un home bo” sobre Lluis Brull i Cedó, escrita pel seu nebot Adolf Brull. Josep Antoni Collazos és el president del CERE:

JOSEP A COLLAZOS 22-11 16e PREMI CERE ADOLF BRULL

Un premi que recollia emocionat Adolf Brull, que va decidir escriure sobre la vida del seu oncle perquè no es perdés tot el que aquest va aportar en el desenvolupament i la cultura de Tivissa:

ADOLF BRULL 22-11 PREMI CERE

El jurat va fer una menció especial a l’obra presentada per Joan Ramon Vinaixa sobre els pobles de la Catalunya suc al final del segle 18”. Pel que fa a l’obra d’Adolf Brull, s’espera que pugui sortir publicada en un període de dos anys.

DSC_0900 DSC_0905 DSC_0908

 

nov. 22

Troben restes d’un enterrament de la cultura dels camps d’urnes al Castellet de Banyoles.

Un equip d’arqueòlegs i estudiants de la Universitat de Barcelona intenten esbrinar com es distribuïen els habitatges al Castellet de Banyoles de Tivissa, l’assentament de l’antiga ilercavonia més important de les Terres de l’Ebre. Unes excavacions en les que s’han descobert restes d’un enterrament de la cultura dels camps d’urnes.

Precisament avui finalitza la setzena campanya d’excavacions que realitza la Universitat de Barcelona en el marc d’un projecte de recerca arqueològica que es ve realitzant des de fa setze anys a l’assentament del Castellet de Banyoles. Una campanya en la que al llarg de tres setmanes arqueòlegs i estudiants s’han centrat en esbrinar com es distribuïen els habitatges, ajudant a entendre com vivien. I ha estat precisament analitzant el paviment, quan s’han trobat restes d’un enterrament d’una fase més antiga d’aquest assentament, pertanyent a la cultura dels camps d‘urnes. El gandesà Rafael Jornet és codirector de les excavacions arqueològiques a Tivissa:

RAFEL JORNET 21-11 EXCAVACIONS CASTELLET BANYOLES

Entre les diferents troballes d’aquesta campanya hi destaca una representació iconogràfica de bronze d’un ilercavó que representa un guerrer i que podria ser un aplic d’un cinturó.

la foto (1) la foto la foto (3) la foto (2)