oct. 03

24 terratrèmols en 8 hores.

Hem de parlar dels sismes a la costa de les Terres de l’Ebre i és que s’han produït 24 terratrèmols en 8 hores. La màxima intensitat ha tingut lloc entre les 11 i les dotze de la nit, quan se n’han registrat 13.

L’Institut Geogràfic Nacional explica que a dos quarts de dotze hi ha hagut el de major magnitud, de 4,1 graus a l’escala Richter i intensitat 4. El moviment més fort de tots els registrats fins ara, fa 48 hores, va ser de 4’2 graus en l’escala de Richter, però d’intensitat 3. O sigui que el d’avui, tot i que de menor magnitud, ha tingut més intensitat i s’ha deixat notar força més.

L’epicentre s’ha situat a les Terres de l’Ebre, però el moviment s’ha deixat notar des de Vinaròs fins al Vendrell. També a Reus, Tarragona i Torredembarra… Per tant, són uns moviments que ja arriben fins al Camp de Tarragona.

El telèfon d’Emergències, el 112, ha rebut 129 trucades aquesta matinada. 70 han estat fetes des del Tarragonès, 28 des del Montsià i 13 des del Baix Ebre.

oct. 03

L’economia a les Terres de l’Ebre toca fons durant el segon trimestre de l’any.

Resultats esperançadors són els que va donar ahir Juan Antonio Duro, director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV en la presentació del butlletí d’anàlisis de la conjuntura local de les Terres de l’Ebre pel que fa al segon trimestre de l’any. I és que s’ha detectat una clara desacceleració de la situació econòmica.

Tot i això Juan Antonio Duro va voler deixar clar que encara no ha arribat el trimestre en el que puguem somriure. Segons el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV durant aquest segon trimestre s’han detectat indicadors que l’economia de les Terres de l’Ebre ja ha tocat fons. I és que el nombre de cotitzants ha augmentat en gairebé mil persones, superant els 46.400 afiliats a la seguretat social. Mentre que el nombre d’aturats ha patit una reducció intertrimestral de 930 persones, deixant 16 mil aturats.

JUAN ANTONIO DURO 2-10 BUTLLETI 2N TRIMESTRE TTEE

L’Aldea és un dels municipis que presenta bons resultats, la seua taxa d’atur aparent és la més baixa del territori, en un 10.2% força per sota de la mitja catalana, que es troba en el 12.6% o la de les Terres de l’Ebre, en un 12.7%. Mentre que l’evolució en el nombre d’aturats respecte al trimestre passat també és bona, passant d’una reducció del 3.3%, a una del 6.9%.

Segons Duro s’espera que la tendència d’aquest segon trimestre s’assenti en els propers trimestres i les Terres de l’Ebre entrin en una situació, primer de creixement zero, i després de creixements positius a nivell interanual.

Presentació butlletí cojuntura econòmica TTEE 2n trimestre 2013 a Móra la Nova 2-10-2013

set. 25

L’economia de la demarcació de Tarragona continua sota mínims però alguns indicadors permeten pensar en una millora els propers mesos.

L’economia de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona segueix sota mínims però hi ha alguns indicadors que permeten somiar en la possibilitat d’una lleugera millora en els propers mesos, segons l’Informe de Conjuntura Econòmica de segon trimestre de 2013 que ha fet el Grup de Recerca d’Indústria i Territori de la URV per encàrrec de les Cambres de Comerç de la demarcació.

Els responsables de l’informe esperen que el creixement de l’activitat a països de la zona euro com Alemanya, França i Portugal ajudin a estirar de l’activitat de l’economia de l’Ebre i el Camp de Tarragona. Sobretot tenint en compte que el comerç exterior és el que ha permès mantenir mínimament l’activitat econòmica en els darrers mesos. Escoltem Joaquim Margalef, un dels responsables de l’informe de conjuntura econòmica.

MARGALEF/COMERÇ EXTERIOR

Però aquesta possibilitat de recuperació estarà fortament condicionada pels grans mals de l’economia de la demarcació com ara la disminució de l’ocupació, aquest darrer trimestre en un 5,61 per cent, el descens dels afiliats a la Seguretat Social i l’atur superior al de la mitjana catalana. Un dels grans reptes de futur continua sent la necessitat de trobar un sector productiu que permeti substituir, almenys en part, la capacitat de generació d’activitat i llocs de treball que va tenir la construcció. També s’hauran de tenir en compte altres problemes de caràcter general com la manca de crèdit i les dificultats per crear ocupació.

 

set. 16

Ferran Bladé, nou Director de Cultura a les Terres de l’Ebre

Ferran Bladé, alcalde de Móra la Nova i vicepresident del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre serà el nou director dels serveis territorials de cultura a les Terres de l’Ebre.

L’alcalde de Móra la Nova i vicepresident del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Ferran Bladé, serà el nou director dels serveis territorials de cultura a les Terres de l’Ebre, agafant el relleu de Francesc Ferrer, que va deixar el càrrec el passat 31 d’agost.

Bladé, en declaracions a Ràdio Móra d’Ebre ha assegurat que l’envaeix una onada de responsabilitat i que intentarà donar veu a tots els pobles:

BLADE 16-9 NOU CARREC

Bladé també va assegurar que durant aquesta setmana ja començarà a exercir la seva nova tasca. Amb aquest nou càrrec, Bladé renunciarà a les seves responsabilitats al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Una renuncia que es durà a terme durant el ple ordinari previst per a finals d’aquest mes de setembre.

D’altra banda, el tinent d’alcalde de Móra la Nova, Ivan Vilanova, serà el substitut de Bladé al Consell Comarcal.

set. 13

La jota protagonista del cap de setmana a la Ribera d’Ebre.

La Ribera d’Ebre ens endinsa aquest dissabte en la història de la jota de les Terres de l’Ebre acollint la Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, que s’acompanyarà de la quarta festa de la jota comarcal. Una festa que aquest any incorpora 4 noves jotes arribant d’aquesta manera a les catorze.

Al llarg de la última dècada són molts els pobles de les comarques de l’Ebre que estan treballant dur per tal de recuperar el seu ball de la jota, fent tot un procés de recerca sobre quins eren els passos que es seguien, si era o no puntejada, si es ballava amb coques o sense i quina era la música que l’acompanyava. Tota una història que la podrem viure aquest dissabte a Móra la Nova, on tindrà lloc la onzena Jornada Etnològica de les Terres de l’Ebre que aquest any es dedica a la seua jota ballada.

La Ribera d’Ebre ha apostat per la recuperació d’aquest ball típic, i aquest celebrarà la quarta edició de la seua Festa de la Jota Comarcal. Una jornada que tindrà lloc a Ascó i en la que s’hi incorporen 4 noves jotes: la de Darmós, La Serra, La Torre de l’Espanyol i Ginestar; que es sumen a les 10 jotes ja recuperades en els últims quatre anys. Mireia Granjé és la Tècnica de Cultura del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre:

MIREIA GRANJE 12-9 JOTA RIBERA DEBRE

Una festa que vol animar a la gent a sortir al carrer a puntejar la jota, amb aquest objectiu celebraran també la segona edició del premi Instagram, per tal que la Jota de la Ribera d’Ebre arribi també a les xarxes socials.

CARTELL FESTA JOTA RE ASCÓ 14-9-2013 CARTELL JORNADA ETNOLOGIA TTEE JOTA BALLADA 14-9-2013

set. 13

Suspesa l’aprovació inicial de l’abocador al Pinell de Brai

La Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre suspèn l’aprovació inicial d’implantar un dipòsit temporal de residus al Pinell de Brai. Un projecte que ja va rebutjar el municipi de la Terra Alta en un referèndum celebrat l’any 2010, on un 70% de la població es va mostrar partidari del NO.

Tres anys més tard els propietaris dels terrenys on s’hauria d’instal·lar aquest abocador han presentat el projecte a la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, qui ahir en va suspendre la seua aprovació inicial ja que asseguren que la documentació presentada era molt feble, amb una gran manca d’informació de l’estructura de la propietat. El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, va voler deixar clar que en el cas que en properes reunions el projecte obtingués l’aprovació de la comissió, encara s’haurien de pronunciar la resta d’organismes sectorials per tal de tirar-lo endavant:

AGUSTI SERRA 12-9 PINELL BRAI RESIDUS

Un projecte que sempre ha rebutjat l’alcalde del municipi, Lluis Melich. I és que aquest abocador s’instal·laria a tant sols 600 metres de l’estació del Pinell a la Via verda i implicaria un augment considerable del trànsit de camions a la zona, que haurien de transportar unes 30 tones diàries de residus.

set. 05

Bankia tanca l’oficina de Móra d’Ebre

L’ERO de Bankia deixarà les Terres de l’Ebre sense CAP oficina d’aquesta entitat bancària. Concretament es tancaran 7 oficines, entre aquestes la de Móra d’Ebre. El tancament s’haurà completat abans de mitjans de desembre afectant una trentena de treballadors ebrencs. Pel que fa als clients, hauran de desplaçar-se fins a Tarragona per fer gestions de forma presencial.

L’expedient de regulació d’ocupació de Bankia, que ve imposat pel Fons de Reestructuració Bancària, el FROB, preveu el tancament de 29 oficines a la demarcació de Tarragona i que es sumaran a les dos que ja s’han tancat en els darrers mesos. A les Terres de l’Ebre, es tancaran 7 oficines. En concret, 2 a Amposta, 1 a Móra d’Ebre, 1 a Sant Carles de la Ràpita, 2 a Tortosa i 1 a Ulldecona.

Quan s’hagi completat el pla de tancaments, com a molt a mitjans de desembre, només quedaran obertes dos oficines a la demarcació, totes a la ciutat de Tarragona. Una serà una oficina i l’altra, un centre de liquidació i recuperació, que és on aniran a parar els comptes dels clients de les oficines clausurades. A la pràctica, això suposa que els clients ebrencs que vulguin continuar amb Bankia hauran de fer gestions online o anar a Tarragona si volen ser atesos de forma presencial.

Els sindicats han criticat amb duresa aquest massiu tancament d’oficines, perquè suposa la pràctica desaparició de Bankia a Catalunya, un territori rendible a nivell bancari. Creuen que els interessos dels tres grans bancs espanyols actuals –Santander, Caixabank i BBVA, estan al darrera d’aquest dur ERO a Catalunya. En total, Bankia acomiadarà a la demarcació 77 treballadors, dels quals una trentena treballen a les Terres de l’Ebre.