jul. 31

Entre el 60 i 70% del vi català s’exporta a l’estranger

Entre un 60 i un 70 per cent de la producció de vi de casa nostra, s’exporta a l’estranger. Aquestes xifres es corresponen amb les dades denunciades per la “Guia de Vins de Catalunya”, segons les quals un 70% dels vins que consumeixen els catalans són de fora del territori.

Tot i que poc a poc s’incrementa la demanda interna de vins catalans, entre un 60 i un 70 per cent de la producció de vi de casa nostra es continua exportant a l’estranger. Aquestes dades, confirmades per les tres D.O.’s del nostre territori, Terra Alta, Montsant i Priorat, confirmen el baix consum de vi català que denuncia la “Guia de Vins de Catalunya”. Segons la denuncia d’aquesta Guia de Vins, el 70% del vi que es consumeix a Catalunya és de fora del territori. Des de Ràdio Móra d’Ebre, en mig de terra de vins, hem volgut sortir a comprovar la procedència dels vins que consumeix la nostra gent.

TREN CONSUM VI 26-7 PROCEDENCIA VI

Les dades denunciades per la Guia de Vins de Catalunya no es corresponen doncs, amb el consum de vi a les nostres comarques. Tanmateix, també hem volgut saber el punt de vista de la nostra gent pel que fa a les dades que indiquen un consum baix de vi català a Catalunya.

TREN CONSUM VI 26-7 DADES CONSUM VI

Amb tot, les nostres D.O.’s de la Terra Alta, el Montsant i el Priorat s’han mostrat optimistes de cara al futur, ja que segons diuen, la tendència indica que els catalans cada vegada consumim més vins de la nostra terra, i en som més conscients de la seva qualitat.

jul. 26

Agricultura paga els ajuts de reestructuració de la vinya

El Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya farà efectius avui, diversos pagaments dels ajuts a la reestructuració i reconversió de la vinya per valor de 2 milions d’euros. D’aquests 2 milions, 440 mil euros aniran destinats als agricultors de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat que van sol·licitar els ajuts.

Aquells agricultors que van sol·licitar els ajuts a la reestructuració i reconversió de la vinya de la campanya 2012/2013 rebran avui els imports econòmics, segons ha comunicat la Generalitat de Catalunya.

En total, la Generalitat abonarà 2 milions d’euros als sol·licitants d’aquests ajuts, dels quals, 440 mil, es destinaran a les comarques de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat. En concret, la Terra Alta és la més beneficiada per aquests ajuts, ja que els seus agricultors rebran 400 mil euros. El Priorat en rebrà 28 mil, i la Ribera d’Ebre 12 mil.

Aquest pagament és possible després que el Departament d’Agricultura hagi aconseguit una nova assignació de fons europeus comunitaris per valor de 3’7 milions d’euros.

L’ajut és concedeix per, d’una banda, compensar als productors que s’acullin al pla de reestructuració i reconversió de la vinya per les pèrdues d’ingressos derivades de l’aplicació del Pla, i de l’altra, participar en les despeses extra que tindran els agricultors per aquesta reestructuració i reconversió.

jul. 23

L’alcalde de La Fatarella, Jesús Ruana, compleix el seu primer mes en el càrrec

Relleu sense trasbals a La Fatarella. Fa un més que Jesús Ruana, del partit Convenció i Progrés Unió per la Terra Alta, va agafar el relleu al convergent Fermí Ruana, fruit d’un pacte de govern entre CiU i la UPTA. Pocs canvis doncs en les actuacions del consistori, que continua tenint en El Pla Cinegètic de la Fatarella, la seva principal prioritat.

Tot i que Esquerra Republicana va guanyar les eleccions de 2011, a La Fatarella es va segellar un acord de govern municipal entre les formacions de Convergència i Unió, i Convenció i progrés Unió per la Terra Alta. Fruit d’aquest pacte de govern, les dues formacions van acordar dividir-se la legislatura en dues alcaldies de dos anys, la primera per al convergent Fermí Ruana i la segona per a l’actual alcalde de la UPTA, Jesús Ruana. El relleu va tenir lloc ara fa un mes i sembla que no hi ha hagut un canvi important, dons la línia prioritària de l’Ajuntament continua sent el Pla Cinegètic impulsat a principis de legislatura. L’alcalde de La Fatarella, Jesús Ruana, ens ha explicat l’amplitud d’aspectes que avarca aquest pla.

JESUS RUANA 22-7 PLA CINEGETIC

El Pla cinegètic impulsat pel consistori compta amb la participació de diversos agents econòmics del municipi,  i busca generar llocs de treball a partir de la recuperació i la gestió dels recursos naturals.

D’altra banda, hem volgut saber l’opinió de l’alcalde sobre la influència creixent de la seva formació a la Terra Alta. I Jesús Ruana, ens ha respost això:

JESUS RUANA 22-7 UPTA

Per acabar, Jesús Ruana ha lamentat, com fan molts consistoris darrerament, que els impagaments que té la Generalitat amb els Ajuntaments catalans els impedeixen impulsar millores en equipaments i la generació de més llocs de treball.

jul. 23

Indendi d’Horta de Sant Joan

L’Audiència de Tarragona rebutja el recurs per portar al Suprem la imputació de Delta 0. Les famílies dels bombers morts en l’incendi d’Horta de Sant Joan preparen una reclamació patrimonial contra l’administració.

L’absolució de Delta 0 no té marxa enrere. Els advocats de la defensa de les famílies dels bombers morts en l’incendi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) l’any 2009, han donat per tancada la via judicial penal per reclamar responsabilitats als comandaments dels bombers, i en concret a Delta 0, Carles Font, per l’atrapament en què van perdre la vida els cinc Graf Lleida i un sisè va resultar ferit de gravetat. Com ha explicat l’advocat d’algunes d’aquestes famílies, Pau Simarro, l’Audiència de Tarragona els ha barrat el pas de la via penal en refusar, fa un mes, el recurs de cassació que van presentar per portar el cas al Tribunal Suprem, després que els magistrats de l’autoritat provincial exculpessin Delta 0 i unifiquessin la causa.

La jutgessa instructora de Gandesa havia tancat el procés amb la separació en dues causes. Per una banda, imputava a Delta 0 els delictes d’homicidi per imprudència dels cinc bombers Graf, i imputava el delicte d’incendi forestal intencionat als dos presumptes piròmans, Antonio Paz i Lorenzo Forner, que es troben en llibertat amb càrrecs des de fa tres anys.

Precisament ahir diumenge es van complir quatre anys de l’atrapament mortal dels bombers Graf Lleida al foc d’Horta.

jul. 18

L’Arxiu de la Terra Alta custodiarà la documentació que la Generalitat generi al territori

El nou Arxiu Comarcal de la Terra Alta emmagatzemarà la documentació que la Generalitat generi al territori. Aquest serà el cas de les 200 regularitzacions de nous habitatges turístics a les Terres de l’Ebre que ha dut a terme la Generalitat.

L’Arxiu de la Terra Alta ha estat l’escollit per custodiar tota la documentació que generi la Generalitat al territori. I és que el Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, va constatar que l’arxiu del Baix Ebre es troba col·lapsat i no hi ha diners per construir-ne un de nou. A més, va afegir que l’arxiu terraltí “és un arxiu en condicions i està buit”, motiu pel qual enviaran allí els documents.

Aquesta informació ha sortit arrel de la necessitat d’emmagatzemar la documentació generada per les darreres regularitzacions. En concret, el govern ha regularitzat 200 habitatges turístics a les Terres de l’Ebre durant els últims dos mesos.

Amb tot, l’Arxiu Comarcal de la Terra Alta va guanyant pes. Requisit imprescindible per esdevenir un arxiu de referència, tal i com indicava la directora de l’arxiu, Laia Vidal.

DSC_0033

 

jul. 16

L’Arxiu Comarcal de la Terra Alta realitza el cens d’arxiu per captar documentació

L’arxiu Comarcal de la Terra Alta es troba immers en la localització i catalogació de tota la documentació del territori. El cens d’arxius, que és així com s’anomena aquest procés, pretén aconseguir que tot tipus d’Institucions, entitats i particulars donin en custodia aquella documentació que considerin rellevant per a la Terra Alta.

L’arxiu Comarcal de la Terra Alta pretén esdevenir un fons documental de referència i per aquest motiu és troba immers en el que es coneix com a “Cens d’arxius”. Aquest procés consisteix en localitzar i valorar tota la documentació, tant d’entitats com de particulars, amb l’objectiu d’aconseguir-ne la seva custòdia i posar-los al servei de tota la ciutadania. La Directora de l’Arxiu Comarcal de la Terra Alta, Laia Vidal, ens ho explicava ahir a l’Hora L.

LAIA VIDAL 15-7 CENS DARXIUS

L’arxiu Comarcal de la Terra Alta compta amb una capacitat de 7 kilòmetres lineals, 4 grans dipòsits per als documents en format paper, i diversos dipòsits per a suports especials com arxius fotogràfics, cintes de vídeo o radiocassets, entre d’altres.

DSC_0031 DSC_0027

jul. 16

Terra Alta, Ribera d’Ebre i Priorat capdavanteres en recollida selectiva

La Terra Alta, el Priorat i la Ribera d’Ebre repeteixen un any més com a capdavanteres en la recollida selectiva de Catalunya. I és que totes tres es troben entre les 5 comarques catalanes amb major índex de recollida selectiva neta durant el passat 2012, llista que precisament encapçala la Terra Alta amb un índex que supera el 53%.

Les tres comarques ja poden tornar a presumir de bones xifres en reciclatge. I és que com dèiem totes tres es troben entre les 5 comarques catalanes amb millors índex de recollida selectiva neta durant el passat 2012 segons el balanç estadístic de residus municipals de l’Agència de Residus de Catalunya. La Terra Alta encapçala un any més aquest rànking amb un índex del 53’6% en recollida selectiva neta. El Priorat ha baixat un lloc en aquesta llista, i és situa en quarta posició amb un 46.2%, mentre que la Ribera d’Ebre també practica el bon exemple del reciclatge amb un 44.4% de recollida selectiva neta. Uns percentatges que es mantenen respecte el 2011 i inclús en alguns casos augmenten uns punts. Xifres de les que se’n sent satisfet Jordi Jardí, president del Consorci de residus de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat, qui assegura que seguiran treballant per ser les tres primeres comarques de tota Catalunya:

JORDI JARDI 15-7 VALORACIO BONES XIFRES RECOLLIDA SELECTIVA

En aquest sentit ja estan treballant en noves propostes, com premiar als habitants de Flix, Gandesa i Falset que facin la recollida selectiva amb descomptes en els comerços locals, així com el proper curs iniciaran una campanya de sensibilització en les escoles de les tres comarques.

IMATGE - CONSORCI RESIDUS RIBERA D'EBRE, TERRA ALTA, PRIORAT

IMATGE – CONSORCI RESIDUS RIBERA D’EBRE, TERRA ALTA, PRIORAT