HORA MÓRA D’EBRE. Els Armats de Flix amb la processó de l’Econtre i la recitació de les Desmes per part de la Samaritana són un dels imprescindibles de la Setmana Santa a la Ribera d’Ebre. Al programa d’avui ens ha acompanyat en Joan Martínez, president de la Confraria dels Armats de Flix.
ENTREVISTA JOAN MARTÍNEZ 22-3-16 ARMATS FLIX
Els disset pobles de la Ribera d’Ebre han posat en marxa una ruta literària dedicada a la figura de l’escpriptor Artur Bladé i Desumvila, l’any que es compleixen 20 anys de la seua mort. A través dels textos d’Artur Bladé, la ruta convida als visitants a passejar per tots els pobles de la comarca, on s’hi ha instal·lat un plafó informatiu amb fragments de la seva obra.
La nova ruta ha estat promoguda pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i va ser inaugurada aquest cap de setmana amb una ruta per tots els pobles de la comarca, que va comptar amb la presència diverses personalitats del món de la cultura, com l’escriptor Andreu Carranza o l’actriu Alba Ribas.
ANDREU PRUNERA
L’Ajuntament de Flix lamenta que Ercros estigui deixant morir la seua planta química del municipi argumentant problemes econòmic i que, en canvi, faci inversions milionàries a la seua factoria de Sabiñánigo, a l’Aragó.
De fet, l’empresa ha anunciat aquesta setmana una injecció de 28 milions d’euros per la seua indústria a Osca, on es posarà en funcionament una nova planta de fabricació de clor i de sosa càustica, els mateixos productes que s’estan produint actualment a Flix, i que deixaran de fabricar-se al desembre del 2017, quan entri en vigor la normativa europea que prohibeix fabricar aquests compostos amb la tecnologia de mercuri.
Per tal de poder continuar amb la línia del clor a la factoria de Flix, l’empresa hauria de fer una transició cap a la tecnologia de membrana. Des de l’Ajuntament asseguren que això suposaria un cost d’uns 20 milions d’euros per a l’empresa, que mai s’han volgut invertir argumentant problemes econòmics i que ara però, la companyia ha acabat anunciant que construirà una planta de les mateixes característiques, invertint 28 milions, a Sabiñánigo.
Segons l’alcalde de Flix, Marc Mur, l’empresa Ercros està buscant abandonar el municipi i fugir de la contaminació que ha causat la propia planta química.
El castell de Miravet és un dels candidats a ser escollit com el monument preferit de Catalunya. Les revistes Sàpiens i Descobrir.cat i han obert aquesta setmana una votació per Internet on es pot escollir quin és el monument que prefereixen els catalans, i entre les deu opcions que es poden escollir s’hi troba el castell de Miravet, que acompanya símbols tan destacats com la Sagrada Família, el Palau de la Música Catalana o el Monestir de les Santes Creus.
ANDREU PRUNERA
Quatre joves productors de la Ribera d’Ebre han tret al mercat el vi ‘La Pocavergonya’. Un vi blanc jove, elaborat amb macabeu, garnatxa blanca i moscat, que vol posar en valor la vinya de la comarca produint un vi de qualitat i atrevit.
‘La Pocavergonya’ és una iniciativa conjunta del celler Molí de Rué, de Vinebre, el celler Suñé, de Ginestar, el celler Pedrola, de Miravet, i la cooperativa agrícola Sant Jaume, de Benissanet.
El nou vi es va presentar a la casa modernista Ca Don Joan, de Vinebre, ahir a la tarda, i va incloure un tast comentat i un petit concert a càrrec del cantautor de Miravet Èric Vinaixa.
ANDREU PRUNERA
El govern de la Generalitat s’ha sumat a les reivindacions de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat per millorar el servei a la línia de tren de la R-15. En concret es demanen inversions per un valor proper als 23 milions d’euros, que es preveía en el pla d’actuacions prioritàries del Ministeri de Foment i que encara no s’han aplicat. Es demana un millor manteniment de els vies, després d’haver patit tres descarrilaments des del passat 31 de desembre, i que augmenti la puntualitat del convois.
ANDREU PRUNERA
La fira del Llibre Ebrenc i la fira d’Espectacles literaris Litterarum produiran dos espots publicitaris. Per això, des del Litterarum ja s’ha organitzat un càsting el proper divendres a l’Institut d’Estudis Catalans, i s’està buscant persones que parlin les diferents varietats dialectals del català, des del balear fins al matarranyenc, passant pel tortosí, el central, el lleidatà o el valencià.
ANDREU PRUNERA
