L’Associació Lo Riu s’ha incorporat als 44 membres restants d’aquest consell de participació integrant per entitats que treballen per la preservació de la memòria històrica.
ADRIANA MONCLÚS
maig
07
Tag Archives: història
febr.
11
Josep Sánchez Cervelló, fill adoptiu de la Ciutat de Tarragona.
El flixanco, Josep Sánchez Cervelló, es nombrat fill adoptiu de la Ciutat de Tarragona.
L’ historiador Josep Sánchez Cervelló va nàixer l’any 1958 a Flix, i ja fa més de quaranta anys que va arribar a Tarragona per tal de cursar els estudis de secundaria a la Laboral. Després d’impartir classes a la Universitat Rovira i Virgili com a doctor en història, actualment exerceix com a degà de la Facultat de Lletres. Tot i això al llarg de la seua vida ha realitzat actuacions en diferents àmbits.
El passat divendres Sánchez Cervelló va rebre el diploma que l’acredita com a Fill Adoptiu de la Ciutat de Tarragona, de la mà de l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros. Un acte on no hi van faltar companys, amics i familiars que van omplir de gom a gom la sala de plens.
IMATGE WEB AJUNTAMENT FLIX
gen.
31
L’IRMU presenta la publicació “Els jocs en la història”.
L’Institut Ramon Muntaner presenta el llibre “Els jocs en la historia”, una publicació de 433 pàgines que recull els diferents articles que es van presentar durant el Congrés Internacional “Els jocs en la historia” celebrat l’any 2012 a Móra la Nova.
D’aquesta manera culmina un procés que es va iniciar el 2008 a Tàrrega i que va finalitzar a Móra la Nova el 2012. Es tracta d’una publicació que han editat conjuntament l’Institut Ramon Muntaner, l’IRMU, amb l’Editorial Afers i els Ajuntaments de Móra la Nova i Ascó. “Els jocs en la història” és un llibre de 433 pàgines que recull una quarantena d’articles elaborats per diferents especialistes en jocs tradicionals i que es van presentar durant el Congrés Internacional que porta el mateix nom i que va culminar a Móra la Nova el passat 2012. Lluís Puig és el president de l’IRMU:
LLUIS PUIG 30-1-14 LLIBRE JOCS EN LA HISTÒRIA
Aquest és el cinquè volum que tracta la temàtica del joc com un patrimoni de la societat i ha estat coordinat pels tècnics de l’IRMU, Carles Barrull i Elena Espuny. S’ha realitzat una primera tirada de 550 exemplars que es distribuiran entre les llibreries i també es repartiran entre tots els que van participar en el congrés.
juny
27
L’Ajuntament d’Ascó compra el Pou de Neu
Ascó vol potenciar els seus actius històrics per atreure al turisme i adquireix el Pou de Neu del carrer Cavaller per tal de fer-lo visitable. L’adquisició de l’immoble ha requerit d’un cost de 90.500 euros, i s’ha produït tant sols tres mesos després que el consistori municipal comprès el castell d’Ascó.
Es tracta d’un pou de neu catalogat com a Bé d’Inter`pes Local, que data de mitjans del segle 17. S’utilitzava per tal de disposar durant tot l’any de neu i de gel per tal de permetre una millor conservació dels aliments. Aquest magatzem s’ubica als baixos del número 3 del carrer Cavaller i depenia de la casa senyorial Cal Cavaller. De fet els estudiosos creuen que es nodria de neu i gel provinent del Pirineu i transportada en llaüts pels afluents del riu Ebre. Amb aquesta adquisició el consistori municipal vol lluir el patrimoni històric i convertir-lo en un atractiu turístic. Pau Daniel Serrano és el regidor de Turisme de l’Ajuntament d’Ascó:
PAU DANIEL SERRANO 27-6 POU DE NEU ASCO
L’Ajuntament d’Ascó ha adquirit aquest immoble per un cost de 90.500 euros, i ho ha fet tant sols tres mesos després de comprar el Castell d’Ascó. D’aquesta manera ja disposa de la titularitat dels principals exponents del patrimoni històric municipal amb la voluntat de poder fer d’aquests dos actius uns espais visitables. En aquest sentit el Pou de Neu es troba força ben conservat i les actuacions es centraran principalment en la millora dels accessos i de la il·luminació.
maig
22
El Centre 115 Dies de Corbera d’Ebre acull l’exposició Desenterrant el silenci
El Centre d’Interpretació 115 dies de Corbera d’Ebre desenterra el silenci. Ho fa acollint l’exposició Temporal del fotògraf Sergi Bernal sobre la figura del republicà Antoni Benaiges Nogués i l’exhumació de la fossa comuna on va estar enterrat durant 74 anys.
El mestre republicà Antoni Benaiges Nogués, fill de Montroig del Camp, va ser assassinat pels falangistes el 25 de juliol del 1936. Per trobar les raons del seu assassinat cal centrar-nos en la tasca docent que va desenvolupar, engrescant als nois de Bañuelos de Bureba per assistir a l’escola enlloc d’anar a treballar al camp. Ho va fer mitjançant l’aplicació de les tècniques pedagògiques del mètode Freinet.
La mort el va trobar a la seva escola i el seu cos va ser enterrat en una fossa comú al terme de Briviesca. La fosa va ser exhumada l’agost del 2010 al costat de 103 víctimes més de la repressió franquista.
Una història que la podrem viure de la mà del fotògraf Sergi Bernal a partir d’aquest dissabte a la sala polivalent del Centre d’Interpretació 115 dies de Corbera d’Ebre.