HORA MÓRA D’EBRE. Parlem amb l’Enric Masip del què va representar la Batalla de l’Ebre al territori i a la comarca del Priorat 80 anys després de l’inici de la batalla més crua de la Guerra Civil Espanyola.
ENTREVISTA ENRIC MASIP 25-7-18 80 ANYS BATALLA EBRE
IMATGE EL PUNT
Els arqueòlegs han recuperat un anell de la fossa comuna de Miravet. Es tracta d’una joia amb l’estrella roja i la falç i el Martell del símbol comunista. Podria ser propietat d’un comissari republicà i en els propers mesos s’iniciarà una recerca per determinar a qui podia pertanyer aquest anell, i si està enterrat també a la fossa.
A més de la falç, el Martell i l’estrella roja, l’anell porta inscrites dos inicials. Una és claramentuna A, mentre que l’altra podria ser una B o una R. El director de l’excavació, Sergi González, assegura que pot ser un objecte que pertanyi a un comissari, i properament s’investigarà la història de les divisions republicanes que van combatre a la zona.
ANDREU PRUNERA
HORA 14. De dilluns a divendres a les 13.50h t’expliquem què passa al teu entorn. Amb Adriana Monclús i Andreu Prunera.
La Generalitat ha identificat per primer cop les restes òssies d’una víctima de la Guerra Civil Espnayola exhumades d’una fossa comuna. Es tracta de Leandro Preixens, un home veí del Soleràs, a Lleida, i que va morir en un bombardeig aeri la nit de Nadal del 1938.
Leandro Preixens podrà tornar a casa i reposar amb els seus familiars… 80 anys després de la seva mort. És la primera identificació de restes òssies que culmina el programa d’identificació genética de la Generaltiat, que es va posar en marxa al 2016.
Les persones que busquen algun familiar desaparegut a la Guerra poden deixar una mostra de saliba a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Aquestes dades genètiques després es creuaran amb les análisis les restes humanes que s’exhumen de les fosses. Comparant l’ADN de familiars amb els cossos, es pot determinar la relació de parentiu.
En l’últim any, la Generaltiat ha recuperat 281 cossos de víctimes de la Guerra, i en els propers anys es preveu donar continuïtat a les exhumacions.
L’església del Poble Vell de Corbera d’Ebre va acollir aquest dissabte la commemoració dels 80 anys de la Batalla de l’Ebre, i va comptar amb la presencia del president de la Generalitat, Quim Torra, la consellera de Justícia i també alguns excombatents i represaliats de la Batalla de l’Ebre.
L’acte va consistir en la interpretació de diverses peces musicals en record a les víctimes de la Guerra. En acabar, el president i la consellera van lliurar una placa de reconeixement als excombatents presents a l’acte, i també a les entitats que treballen per preservar la memoria històrica a les Terres de l’Ebre.
ANDREU PRUNERA
HORA MÓRA D’EBRE. Miravet enceta aquest dissabte 7 de juliol els actes en commemoració dels 80 anys de l’inici de la Batalla de l’Ebre amb la recreació històrica de la mà de l’Associació Lo Riu de la Fatarella. En parlem amb Josep Cañabate i Àlex Sambró.
ENTREVISTA JOSEP I ALEX 6-7-18 RECREACIÓ MIRAVET BE
HORA MÓRA D’EBRE. Avui hem encetat un seguit d’entrevistes per commemorar els 80 anys de l’inici de la Batalla de l’Ebre amb la companyia de Joan Antonio Montaña de l’Associació del Poble Vell de Corbera d’Ebre. Amb ell hem parlat de memòria històrica, dels projectes de futur i de les activitats organitzades a Corbera d’Ebre en el cicle “Corbera d’Ebre, al centre de l’objectiu”.
ENTREVISTA JOAN ANTONIO 26-6-18 80 ANYS BE
El president del Banc d’ADN dels desapareguts de la Guerra Civil, Roger Herèdia, demana a l’Estat que obri totes les fosses que hi ha al Valle de los Caídos i que identifiqui les restes per lliurar-les als seus familiars.
Es calcula que al Valle de los Caídos hi podria haver enterrades uns 33.000 excombatents de la Guerra Civil, dels dos bàndols. Alguns són soldats republicans condemnats a treballs forçats per construir el mausoleu, on hi ha enterrats Franco i Primo de Rivera.
Tot just avui, la Cadena SER avança que el proper dilluns s’exhumaran quatre cossos de les fosses del Valle. Dos dels cossos són de dos germans republicans afusellats per falangistes, i en compliment d’una sentència judicial. També s’exhumaran dos cossos més d’excombatents del bàndol nacional.
ANDREU PRUNERA
