jul. 05

La CHE aprova el Pla Hidrològic de Conca de l’Ebre

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre va aprovar ahir el Pla  Hidrològic de Conca de l’Ebre  amb els vots a favor del ministeri i totes les comunitats autònomes excepte Catalunya que ha votat en contra, així com també la Plataforma en Defensa de l’Ebre que sosté que aquest pla posa en risc la supervivència del Delta de l’Ebre ja que proposa uns cabals ecològics que la comunitat científica considera insuficients.

En total, el pla ha rebut 72 vots a favor, 9 en contra i 5 abstencions durant la reunió del Consejo del Agua que es va celebrar a Saragossa i on participen els organismes implicats  en la gestió del riu.  Dels nou vots en contra, sis representen al Govern català, 1 a la Plataforma en Defensa de l’Ebre, un altre a Coagret i el darrer a la Chunta Aragonesista. Les 5 abstencions han estat d’Izquierda Unida, la UGT i dos companyies elèctriques.

Recordem que el Pla de Conca implica l’augment de les hectàrees de regadiu de 966 mil a 1 milió 400 mil. I proposa que el cabal mínim que ha de baixar fins al tram final del riu se situï entre els 80 i els 155 metres cúbics per segon. El més greu del cas però es el repartiment d’aquests cabals, ja que segons el pla durant nou mesos a l’any només es garantía un cabal d’entre 80 i 100 metres cúbics per segon.

El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Manolo Tomas, assegurava que ahir era un mal dia per a les Terres de l’Ebre però que la lluita continua:

MANOLO TOMAS 4-7 PLA CONCA MAL DIA

El PDE ha valorat positivament el vot en contra del Govern català i per contra ha criticat el vot afirmatiu  de les dos comunitats de regants del Delta de l’Ebre, que van votar a favor del pla. Segons Tomás els regants han defensat les seues prioritats sense tenir en compte el territori. Per la seva part, el President de la Comunitat de Regants de l’Esquerra, Lluís Pegueroles, ha justificat el vot afirmatiu  assegurant que “està condicionat” a que tant el govern de Madrid com el Govern català inverteixin diners en protegir el Delta de la regressió, la subsidència i la salinització. Escoltem-lo:

LLUIS PEGUEROLES 4-7 REACCIONS

Pegueroles també ha assegurat que ahir a Saragossa es va arrancar el compromís de crear una Comissió que vetlli per l’eradicació de les espècies invasores de la Conca de l’Ebre.

Un cop aprovat el pla al Consejo del Agua, es debatrà al Comitè d’Autoritats Competents de la CHE. Un tràmit abans que el pla es traslladi al Govern per a la seva aprovació definitiva mitjançant Reial Decret.

juny 18

La CHE desestima les al·legacions al Pla de Conca de l’Ebre

Era un secret a veus,tothom ho donava per fet però finalment ahir l’alcalde de Tortosa i senador de CiU, Ferran Bel, ho va confirmar. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha desestimat les al·legacions que havia presentat la generalitat al Pla hidrològic de la conca de l’Ebre i on es reclamava un increment dels cabals ecològics previstos per al tram final del riu Ebre.

Això vol dir que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre li diu a Catalunya que ja en té prou amb els cabals que s’han fixat en el Pla de Conca i que suposen una quantitat d’aigua molt inferior al que es reclama per a garantir la supervivència del delta de l’Ebre. Des de les Terres de l’Ebre juntament amb el govern català es rebutja que es fixi un cabal mínim de només 80 metres cúbics per segon per la majoria dels mesos de l’any,  quan el Parlament , d’acord amb els científics va ratificar que el mínim s’havia de situar en el 125 m3/s. L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, confirmava ahir aquesta negativa:

FERRAN BEL 17-6 DESESTIMAR ALEGACIONS CHE

Precisament avui Bel aprofitarà la sessió de control al govern que tindrà lloc al senat per preguntar-li al ministre Arias Cañete si l’executiu central pensa incrementar el cabal d’aigua que ha d’arribar al Delta de l’Ebre. L’alcalde de Tortosa ha acusat el govern espanyol d’actuar sota criteris polítics i no científics en i ja ha advertit que en cas que no es rectifiquin els cabals previstos recorreran a la Unió Europea. El fet que les Terres de l’Ebre hagin estat declarades recentment RESERVA DE LA BIOSFERA per part de la UNESCO reforça, segons el govern català, aquesta petició sobre l’augment de cabals.

abr. 05

64 cisternes preparades en cas de contaminació de l’Ebre

Protecció Civil ja té 64 cisternes localitzades per poder subministrar aigua de boca a la població en cas d’un episodi de contaminació durant la neteja dels llots tòxics del pantà de Flix. La Generalitat ha assegurat també que el CONSORCI D’AIGUES DE TARRAGONA garanteix reserves suficients per subministrar aigua durant 4 dies en cas de contaminació.

En cas d’un episodi de contaminació hi haurà 6 municipis que rebrien l’aigua de cisternes: Ascó, Garcia, Mora d’Ebre, Pinell de Brai, Tivenys i Vinebre. Protecció civil té localitzades  64 cisternes preparades amb una capacitat mitja de 21 metres cúbics si bé es calcula que en cas d’un episodi de contaminació que duri uns 4 dies només en farien falta unes 22. Els estudis diuen que si es detecta qualsevol material contaminat a l’alçada de Flix amb un cabal mig tardaria com a molt unes 39 hores en arribar a la desembocadura el que vol dir que en menys de dos dies es donaria l’episodi per acabat. Jordi Aurich, director general de Protecció Civil de la Generalitat:

AURICH 4-4 GARANTIES

La principal prioritat per tant és garantir l’aigua de boca ja que segons el Centro Superior d’Investigacions Científiques, el CESISC, els efectes per a l’agricultura i per a cultius com ara l’arròs o els cítrics en cas de contaminació al riu serien molt menors. Per precaució, però cal dir que també està previst poder tancar les comportes dels canals de reg de la dreta i l’esquerra de l’Ebre que s’encarreguen de distribuir l’aigua a tot el Delta. Què passa amb els altres 6 municipis que l’any 2007 també havien de rebre aigua de cisterna i que ara han quedat exclosos d’aquesta opció? Des de la Generalitat s’insisteix en que els darrers estudis hidrogeologics de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre han comprovat que aquests sis municipis: Aldover, Benissanet, Miravet, Ginestar, Móra la Nova i Rasquera no estan connectats directament al riu i no corren cap tipus de perill. En circumstàncies normals amb les reserves previstes s’evitaria que la població hagués de patir restriccions d’aigua.

Recordem que al pantà de Flix s’acumulen més de 700.000 metres cúbics de llots contaminats fruits dels abocaments que ERCROS va realitzar sobretot entre els anys 1949 i 1989.

SAMSUNG EMBASSAMENT FLIX