Comencen les reaccions dels grups polítics del territori envers la construcció il·legal de la caserna de la Guàrdia Civil a Ascó.
Des d’Esquerra Republicana lamenten que ANAV s’hagi saltat la normativa urbanística conscientment i adverteixen que, si no es tractés d’un edifici per a la Guàrdia Civil, l’aplicació de la normativa seria molt més estricta.
ANDREU PRUNERA
La Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre decidirá el futur de la caserna de la Guàrdia Civil de la central nuclear el proper 5 de juny. Divendres els vam avançar que aquesta caserna ha estat construida sense llicència municipal i en sòl no urbanitzable.
La Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre es reunirà a Amposta i haurà de prendre la decisió definitiva en base a la llei del sòl.
L’Ajuntament d’Ascó té previst abans celebrar un ple extraordinari per modificar les normes subsidiàries de planejament urbanístic municipals perquè l’edifici es pugui legalitzar.
Tot i això, l’alcalde, Josep Maria Buixeda, es planteja iniciar un expedient sancionador contra ANAV, l’empresa gestora de les nuclears, per haver construit sense llicència.
ANDREU PRUNERA
La nova caserna de la Guàrdia Civil a l’interior de la central nuclear d’Ascó. Foto: A. Prunera
La nova caserna de la Guàrdia Civil de la central nuclear d’Ascó s’ha construït sense llicència d’obres i en sòl no urbanitzable. Segons ha pogut saber aquesta emissora, el nou edifici és il·legal i ara serà la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre qui haurà de decidir si s’acaba regulant.
L’Associació Nuclear Ascó Vandellòs II (ANAV) va demanar la llicència d’obres al març del 2017 i va començar a construir immediatament. L’Ajuntament d’Ascó, però, li va denegar la llicència argumentant que la caserna estaria en sòl no urbanitzable… i en terrenys considerats com a reserva natural.
La qualificació de gran part dels terrenys on està situada la central nuclear està considerat com a sistema general tècnic (SGT), és a dir… terreny urbanitzable apte per a l’activitat industrial. Aquesta qualificació, però, se cenyeix en una àrea de 750 metres a la rodona de cadascun dels dos reactors, però la nova caserna queda fora d’aquest cercle i, per tant, no és terreny urbanitzable.
El ple de l’Ajuntament d’Ascó va aprovar al febrer la modificació de les normativa perquè tot el perímetre tancat de la central sigui considerat com a Sistemes Generals Tècnics, i no l’àrea de 750 metres al voltants dels reactors. Aquesta modificació s’ha portat a la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, que serà qui haurà de decidir properament si la caserna s’acaba regularitzant. En cas contrari, podria anar a terra.
ANDREU PRUNERA
La nova caserna de la Guàrdia Civil a l’interior de la central nuclear d’Ascó. Foto: A. Prunera
L’Ajuntament de la Torre de l’Espanyol surt de l’AMAC, l’Associació de Municipis en àrees de centrals nuclears. El consistori municipal creu que l’entitat s’ha desviat del seu objectiu inicial i denuncia que es segueixen gastant molts recursos en manutencions i dietes.
Ho explicava l’alcalde de la Torre de l’Espanyol, Joan Juncà, en declaracions a Ràdio Móra d’Ebre. Juncà creu que des que es va crear l’AMAC al 1988, aquesta entitat ha aconseguit moltes fites pels municipis afectats per centrals nuclears. Però assegura que ara aquesta ha agafat un rumb que no agrada a la Torre, creu que alguns polítics utilitzen les reunions de l’entitat com una plataforma d’entreteniment amb estades a grans hotels que considera innecessàries i exagerades.
ADRIANA MONCLÚS
CRO 22-1-18 LA TORRE SURT DE L’AMAC
Foto: Marcel Puig
Esquerra Republicana s’ha compromès a implementar un fons per tal de diversificar l’economia de la Ribera d’Ebre. Els republicans són partidaris de l’aplicació d’un nou impost a les centrals nuclears que serveixi per crear nous llocs treball, però aquest impost està recorregut al Constitucional…
Tot i això, des d’Esquerra Republicana insisteixen en que, si aquest impost nuclear no es pot implementar finalment, será la Generalitat qui haurà d’assumir el finançament per reactivar econòmicament la Ribera d’Ebre. Lluís Salvadó, número tres a la llista per Tarragona, defensa que la comarca ha estat solidària acollint dos centrals nuclears, i que Catalunya no la pot deixar abandonada quan tanquin.
La Generalitat ja va presentar al 2015 un impost nuclear per gravar la producció de l’energia nuclear, però el Constitucional el va tombar per doble imposició amb una altre tribut que aplica l’Estat. Ara, l’impost s’ha reformulat, i grava el transport de material radioactiu, però el govern del Partit Popular l’ha tornat a recórrer al Constitucional.
ANDREU PRUNERA
L’Audiència Nacional ha imposat una multa d’1 milió d’euros a la central nuclear d’Ascó per haver extraviat fins a 223 fonts de combustible radioactiu. L’alt Tribunal ha conclòs que els responsables de la planta van actuar amb negligència en la gestió i la localització de les fonts radioactives, que utilitzen per produir energia.
Els fets es remunten a l’any 2011, quan dos tècniques del Consell de Seguretat Nuclear es van desplaçar fins la central nuclear d’Ascó i van certificar que s’havien perdut o transpaperat els documents de fins a 223 fonts radioactives. Això són elements de combustible que havien estat utilizats per produir energia, i que la planta HAURIA DE TENIR LOCALITZATS SEMPRE, des de la seua creació fins que es dipositen en algún magatzem nuclear.
Després de la inspecció, els responsables de la central van intentar reconstruir els moviments d’aquestes fonts radioactives, i van aconseguir recuperar la informació de 219 fonts… i en quatre casos VAN HAVER DE RECONÈIXER que s’havien perdut.
Per això ara l’Audiència Nacional qualifica que la central nuclear d’Ascó ha actuat amb negligència en la gestió del combustible radioactiu, i li ha imposat una multa d’un milió d’euors. Es tracta d’una sanció INÈDITA a tot l’Estat espanyol. És el primer cop que una planta nuclear per informació sobre els elements radioactius que ha utiltizat.
ANDREU PRUNERA
La central nuclear d’Ascó II s’ha desconnectat aquest divendres de la xarxa eléctrica per duu aterme el seu 24è període de recàrrega de combustible. Està previst que en els propers 38 dies, més d’un miler de treballadors temporals s’incorporin a la plantilla estable de les centrals i s’efectuin més d’onze mil ordres de treball.
ANDREU PRUNERA
