El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, que ha d’integrar competències com ara la gestió dels residus, l’entorn natural, plagues com la mosca negra o la Reserva de la Biosfera, comença a caminar formalment. Avui està previst que els plenaris dels Consells Comarcals del Baix Ebre i el Montsià aprovin, tret que hagi algun contratemps d’última hora, els estatuts del nou ens, conegut com a COPATE.
Està previst que aquesta setmana el Baix Ebre i el Montsià presentin tots els detalls sobre el futur Consorci de Polítiques ambientals de les Terres de l’Ebre, el COPATE.
ADRIANA MONCLÚS
Els quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre promocionaran de forma conjunta els actius turístics que comparteixen, com és el cas del Delta de l’Ebre, el camí GR-99 o la via verda, entre d’altres.
ADRIANA MONCLÚS
D’entre les diferents creences religioses presents a les Terres de l’Ebre, les esglésies evangèliques són els que més han fet créixer la seua presència al territori en els últims sis anys. Ho demostra el fet que entre el període 2007 i 2013, els centres de culte d’aquesta religió han passat de 3 a 13. Aquest increment és superior al que han experimentat els oratoris islàmics, que han passat en el mateix període de 3 a 9.
És una de les dades més destacades del mapa religiós de Catalunya, que també permet constatar que, en general, al territori ebrenc tenim actualment 216 centres de culte, 22 més que fa sis anys. L’increment, però, és desigual per comarques. Mentre que al Baix Ebre i la Terra Alta han mantingut des de l’any 2010 el mateix número de centres religiosos, al Montsià han augmentat en un 8,7 per cent i a la Ribera d’Ebre en un 9,76 per cent. Com en tot el conjunt de Catalunya, el major increment és per a les esglésies evangèliques, cosa que va estretament lligada als fluxes migratoris, segons explica Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
Segons el Mapa de les Religions de l’any 2013 fet per la Generalitat, a les Terres de l’Ebre hi ha actualment 216 centres de culte. Els centres de culte catòlic són els majoritaris i representen un 85 per cent del total. De la resta, els més nombrosos són els de les esglésies evangèliques, amb un 6 per cent, i els de les comunitats islàmiques, amb un 4,17 per cent.
L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya elaborarà un inventari del patrimoni etnològic de les Terres de l’Ebre com a reserva de la Biosfera per tal de posar en valor tot el patrimoni immaterial del territori.
Es tracta d’un treball que ja va realitzar l’altra reserva de la biosfera de Catalunya, la del Montseny i que fins i tot va rebre el reconeixement de la UNESCO. Ara l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya vol fer el mateix treball a les Terres de l’Ebre per tal de que es valori tot el patrimoni immaterial que tenen les 4 comarques. Lluís Puig és el Director General de Cultura Popular del Departament de Cultura:
LLUIS PUIG 30-1-14 INVENTARI RESERVA BIOSFERA TTEE
Es tracta d’un procés llarg que haurà de dirigir la mateixa direcció general de Cultura Popular a través de dos agents culturals importants al territori com són l’Institut Ramón Muntaner i el Museu de les Terres de l’Ebre.
Esquerra Republicana de Catalunya qüestionava ahir la forma en què s’estan planificant les estructures de govern del futur Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, el COPATE, l’ens que haurà de gestionar qüestions com la gestió de la Reserva de la Biosfera i la lluita contra la mosca negra o el mosquit. Els republicans entenen que CiU està trencant el consens en la negociació del nou Consorci en voler imposar uns estatuts que plantegen que en la Junta General no hi estiguin representats els ajuntaments, sinó representants designats pels consells comarcals.
Els republicans entenen que CiU i, en especial, el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, vol reproduir al Consorci de Polítiques Ambientals l’actual equilibri de forces polítiques dels consells comarcals. També qüestionen que els consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià constin com a ens promotors del Consorci i que als de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre només se’ls reservi la denominació d’associats en cas que s’hi acabin adherint. El secretari d’organització de la Federació d’ERC a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ha afirmat que amb els plantejaments actuals serà difícil arribar a un acord i ha criticat que això, de retruc, estigui retardant la posada en marxa d’una gestió unitària dels residus de les Terres de l’Ebre.
Esquerra Republicana també reclama que en les negociacions del nou consorci, el Baix Ebre i el Montsià incloguin en igualtat de condicions la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, sobretot si el nou ens ha de gestionar la Reserva de la Biosfera.
La Generalitat i els quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre signen un protocol de col·laboració per tal d’optimitzar la reserva de la biosfera del territori i crear-hi ocupació.
El Conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i els presidents dels Consells Comarcals del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta van signar ahir un protocol de col·laboració per tal d’establir actuacions que contribueixin a optimitzar la posada en marxa de la reserva de la biosfera a les Terres de l’Ebre.
El Servei d’Ocupació de Catalunya, el SOC, serà l’encarregat d’identificar les actuacions que ajudin a implementar la millor manera de posar en funcionament la reserva de la biosfera a la vegada que contribueixi a la creació d’ocupació a les quatre comarques.