abr. 11

La Generalitat reconeix els comerços centenaris Casa Brandi i Comercial Oliva

La Generalitat distingeix la feina feta al llarg de més de cent anys per part de dos establiments comercials de Móra d’Ebre. Casa Brandi i Comercial Oliva remarquen l’esforç que s’ha de fer per tal de seguir tirant endavant el negoci centenari.

La Generalitat ha volgut reconèixer la trajectòria feta durant més de cent anys a un total de 28 establiments centenaris de Catalunya, entre ells en trobem dos de la Ribera d’Ebre, concretament de la seva capital. Es tracta de la Casa Brandi i de Comercial Oliva, tots dos de Móra d’Ebre.

Els propietaris dels comerços van recollir el premi aquest dilluns, Carlos Oliva es mostrava satisfet pel reconeixement i assegurava que es difícil tirar endavant amb els temps que corren:

CARLOS OLIVA 10-4 CENTENARI OLIVAMP3

La Casa Brandi ja fa més de 150 anys que serveix a Móra d’Ebre, en aquest cas la seva propietària, Mari Carme Inglés, tot i estar ja jubilada afirma que té ganes de seguir endavant amb el negoci:

M CARME INGLES 10-4 CENTENARI CASA BRANDIMP3

El govern català ha remarcat aquests cent anys de servei de qualitat i personalitzat als seus client, i la seva adaptació als canvis i necessitats de compra dels ciutadans.

Comerços centenaris Móra d'Ebre 10-4-2013

abr. 11

Urbanisme regularà els masets de les Terres de l’Ebre

Urbanisme regularà les construccions en sòl no urbanitzable lligades a un sistema d’explotació agrícola familiar, unes construccions popularment conegudes com els masets o casetes d’eines.

El Departament de Territori i Sostenibilitat va iniciar l’any passat la redacció del Pla Director Urbanístic de les construccions agrícoles tradicionals de les Terres de l’Ebre. Un pla que ha presentat aquesta setmana als consells comarcals de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, Baix Ebre i Montsià i que regula els usos permesos per a les construccions en sòl no urbanitzable lligades a un sistema d’explotació familiar com són els masets i les casetes d’eines.

I és que en els darrers anys s’havia detectat un augment de l’ús d’aquest tipus de construcció com a habitatges o segones residencies, un ús no permès en sòls no urbanitzables. Agustí Serra és el Director General d’Ordenació del Territori i Urbanisme:

AGUSTI SERRA 10-4 MASETSmp3

El Pla abordarà la possibilitat de regular altres usos admissibles en masets ja existents, definint els criteris per al seu tractament en el marc dels catàlegs de masies que els municipis han d’elaborar segons la normativa vigent.

 

abr. 11

35 anys dels Jocs Florals de Torroja del Priorat

Torroja del Priorat es prepara per l’arribada de la 35ena edició dels seus Jocs Florals, l’únic certamen de Catalunya que conserva les tres categories i un dels més antics que es conserven.

La cultura segueix ben viva a Torroja del Priorat amb els seus Jocs Florals, que aquest mes de maig compliran ja 35 anys. Un camí que no ha estat fàcil tot i això segueixen endavant configurant-se com un dels premis més antics que es conserva a tota Catalunya. Jordi Aixalà és l’alcalde de la població:

JORDI AIXALA 10-4 JOCS FLORALS TORROJAmp3

L’organització ja ha presentat les bases d’aquesta edició i el 29 d’abril finalitza el període de presentació de treballs en les tres categories tradicionals: Flor natural, Englantina d’Or i Viola d’Or i Argent.

abr. 11

Torroja del Priorat denuncia els problemes d’abastament d’aigua al TOPOGRAPO

Torroja del Priorat continua amb els problemes d’abastament d’aigua d’us de boca, una problemàtica històrica que viu la mancomunitat del TOPOGRAPO i que denuncia el seu alcalde, Jordi Aixalà, qui lamenta que amb l’arribada de l’estiu tornaran els problemes i l’augment de la tarifa.

La mancomunitat del TOPOGRAPO, formada per Poboleda, Gratallops, Porrera i Torroja del Priorat segueix encallada pel que fa a l’abastament d’aigua d’us de boca. I és que tot i disposar de les instal·lacions aquestes es troben en mal estat i dificulten l’arribada d’aquesta aigua, sobretot als mesos d’estiu. Segons l’alcalde de Torroja, Jordi Aixalà la solució és molt fàcil i passaria per mantenir un cabal ecològic al riu Siurana que garantís l’abastament tot l’any. Tot i això el batlle no es mostra optimista i assegura que amb l’arribada de l’estiu tornaran els problemes i l’increment de la factura de l’aigua. I és que a l’estiu la població, d’uns 150 habitants, pot augmentar fins als 500:

JORDI AIXALA 10-4 TOPOGRAPOmp3

Tot i que sembla que és una qüestió difícil de desencallar, recordem que el Consell Comarcal del Priorat ha demanat un PUOSC per tal de poder-hi posar fi.