jul. 24

Comença oficialment la Festa Major de Sant Jaume de Tivissa

Són temps de festes majors, i avui comencen oficialment les de Tivissa i Benissanet. A Tivissa, les Festes Majors de Sant Jaume s’inicien aquesta tarda amb la lectura del pregó, que aquest any anirà a càrrec de Mossèn Joan Antoni Cedó. Pel que fa a les novetats d’enguany destaca una enfarinada a la plaça del Mestre Cabré, divendres, i un canvi en l’orientació del recorregut del correfoc del dissabte.

Tret de sortida a les festes majors de Sant Jaume de Tivissa. Avui comencen amb la ja habitual lectura del pregó, que aquest any anirà a càrrec del mossèn de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona, Joan Antoni Cedó Perelló.

Aquest any com a principals novetats destaca una enfarinada a la plaça del mestre cabré, divendres 26 a dos quarts de sis de la tarda. El seguirà un correaigües pels carrers del poble que acabarà davant el parc dels bombers.

La regidora de festes, Montse Pagés, ens ha explicat que enguany, el correfoc de dissabte tindrà un canvi en l’orientació de recorregut.

MONTSE PAGES 23-7 CORREFOC AL REVES

Les festes majors de Sant Jaume de Tivissa finalitzaran diumenge 28 amb una cantada d’havaneres, a càrrec del grup Mar Brava, i el ja tradicional rom cremat.

jul. 24

Jornada “Eines per activar les terres abandonades”

El Parc Natural del Montsant aposta per fer front a l’abandonament de les terres. Sota el títol “ Eines per activar les terres abandonades”, Ulldemolins acull avui a la tarda un seguit de xerrades i conferències per tractar aquesta problemàtica.

El Parc Natural del Montsant i el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya han organitzat diverses conferències, a Ulldemolins, per tractar la problemàtica de l’abandonament de les terres.

Amb el títol “Eines per activar les terres abandonades”, la jornada pretén fer front a la situació actual mitjançant el coneixement d’aquelles alternatives que han aconseguit recuperar les terres que havien caigut en l’oblit.

La jornada tractarà temes com la situació agrícola al Montsant, el concepte “custòdia del territori”, i descobrirà diverses experiències d’èxit pel que fa a la recuperació de cultius, o acords de custòdia d’allotjaments rurals.

Totes les xerrades començaran avui a la tarda, a partir de dos quarts de sis, al Centre Cívic d’Ulldemolins.

jul. 24

Incendi a la pista forestal del Salfuru, entre Batea i Caseres

Ahir a la tarda es va declarar un incendi a la pista forestal del Salfuru, entre Batea i Caseres. El foc, que ja està controlat segons les autoritats, hauria cremat gairebé quatre hectàrees en una zona envoltada de conreus.

L’alarma saltava ahir quan faltaven deu minuts per les quatre de la tarda. Un incendi estava cremant una zona envoltada de conreus a la pista forestal del Salfuru, entre Batea i Caseres.

Immediatament, cap al lloc del foc s’hi van desplaçar una vintena de dotacions terrestres i cinc mitjans aeris dels bombers, a més de dotacions dels mossos d’esquadra i efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques. Dues hores més tard, cap a dos quarts de sis, els bombers van comunicar que havien aconseguit estabilitzar l’incendi, i finalment, passades les 7, el foc ja estava controlat.

Per sort, no cal lamentar danys ni personals ni materials, ja que el foc ha tingut lloc en una zona rodejada de conreus que tampoc s’han vist afectats.

Així doncs, el balanç final d’aquest incendi és un total de gairebé quatre hectàrees cremades de vegetació d’erms, matolls i arbrat en un pista forestal entre Batea i Caseres. 

jul. 24

Víctima mortal a Marçà

Mor un home en un accident laboral amb tractor en una finca rural de Marçà. La víctima hauria quedat atrapada sota el tractor després de caure per un barranc mentre estava treballant en una explotació agrícola dedicada a la vinya.

Ahir a última hora de la tarda, els Mossos d’Esquadra van donar a conèixer que havien rebut un avís en què un home hauria quedat atrapat sota un tractor després de caure per un barranc, en una finca rural de Marçà.

Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar efectius dels Mossos d’Esquadra, dels Bombers i del Sistema d’Emergències mèdiques, que només van poder confirmar la mort de l’accidentat.

Els fets van passar a Marçà, a la comarca del Priorat, i la víctima, de nacionalitat romanesa, va patir l’accident laboral mentre estava treballant en una explotació agrícola dedicada a la vinya.

Les autoritats han posat els fets en coneixement del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia i del Departament de Treball, per a que determini les possibles responsabilitats que se’n puguin derivar de l’accident.

jul. 23

L’alcalde de La Fatarella, Jesús Ruana, compleix el seu primer mes en el càrrec

Relleu sense trasbals a La Fatarella. Fa un més que Jesús Ruana, del partit Convenció i Progrés Unió per la Terra Alta, va agafar el relleu al convergent Fermí Ruana, fruit d’un pacte de govern entre CiU i la UPTA. Pocs canvis doncs en les actuacions del consistori, que continua tenint en El Pla Cinegètic de la Fatarella, la seva principal prioritat.

Tot i que Esquerra Republicana va guanyar les eleccions de 2011, a La Fatarella es va segellar un acord de govern municipal entre les formacions de Convergència i Unió, i Convenció i progrés Unió per la Terra Alta. Fruit d’aquest pacte de govern, les dues formacions van acordar dividir-se la legislatura en dues alcaldies de dos anys, la primera per al convergent Fermí Ruana i la segona per a l’actual alcalde de la UPTA, Jesús Ruana. El relleu va tenir lloc ara fa un mes i sembla que no hi ha hagut un canvi important, dons la línia prioritària de l’Ajuntament continua sent el Pla Cinegètic impulsat a principis de legislatura. L’alcalde de La Fatarella, Jesús Ruana, ens ha explicat l’amplitud d’aspectes que avarca aquest pla.

JESUS RUANA 22-7 PLA CINEGETIC

El Pla cinegètic impulsat pel consistori compta amb la participació de diversos agents econòmics del municipi,  i busca generar llocs de treball a partir de la recuperació i la gestió dels recursos naturals.

D’altra banda, hem volgut saber l’opinió de l’alcalde sobre la influència creixent de la seva formació a la Terra Alta. I Jesús Ruana, ens ha respost això:

JESUS RUANA 22-7 UPTA

Per acabar, Jesús Ruana ha lamentat, com fan molts consistoris darrerament, que els impagaments que té la Generalitat amb els Ajuntaments catalans els impedeixen impulsar millores en equipaments i la generació de més llocs de treball.

jul. 23

Comencen a retirar els arbres cremats en l’incendi de Rasquera

Ja ha començat la retirada dels arbres cremats per l’incendi de Rasquera de l’any passat. Aquests treballs de recuperació de la zona cremada generaran una quantitat important de biomassa forestal, una biomassa que les autoritats preveuen vendre a Itàlia per a la producció d’energia.

El foc va castigar l’any passat unes 2700 hectàrees de la Serra de Cardó- Boix, al terme de Rasquera. Un any després d’aquell incendi, l’Ajuntament de Rasquera ha començat els treballs per retirar part de la massa forestal afectada. Aquesta recuperació de la zona cremada servirà per produir una quantitat important de biomassa, que les autoritats tenen previst destinar a la producció d’energia.

A casa nostra el consum d’aquest combustible encara és baix, motiu pel qual les autoritats s’estan plantejant vendre la biomassa resultant a Itàlia, on hi ha una forta demanda. Tot i això, s’espera que poc a poc es vagi estenent aquest mode de produir energia, ja que s’estan instal·lant calderes de biomassa arreu del territori. Aquest és el cas de Rasquera, on l’ajuntament està instal·lant una caldera de biomassa a l’escola municipal.

Pel que fa a la regeneració del bosc, segons els tècnics està avançant molt lentament, però esperen que amb la retirada de les zones més cremades s’afavorirà la regeneració de pi blanc i de carrasca.

Els treballs de retirada dels arbres afectats pel foc de l’any passat estan coordinats per l’Ajuntament de Rasquera, el CODE i el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya.

 

jul. 23

La Unitat de Radioteràpia de les Terres de l’Ebre fa 5 anys

37.500 és el nombre de desplaçaments llargs que s’han evitat els malalts de càncer de les Terres de l’Ebre. Tot plegat gràcies a la Unitat de Radioteràpia de les Terres de l’Ebre, situada a Tortosa, que ha quantificat així els beneficis aportats a la població en els darrers cinc anys.

Des que el juliol de 2009 es va instal·lar a Tortosa la Unitat de Radioteràpia de les Terres de l’Ebre, al voltant de 1.500 pacients han pogut evitar el seu desplaçament a l’Hospital Sant Joan de Reus. O dit d’altra manera, s’han pogut evitar 37.500 desplaçaments.

Ubicat al complex de l’Hospital de la Santa Creu de Tortosa, la unitat funciona com un satèl·lit de l’Hospital Sant Joan de Reus, des d’on es coordinen els tractaments, i fa possible que un 95% dels pacients amb càncer puguin rebre tractament a les Terres de l’Ebre. Amb tot, encara hi ha patologies que esdevenen més complicades, com el càncer de pàncrees, fetge o esòfag, que només es poden tractar a Barcelona.

Pel que fa al tipus de càncer més freqüent, el més tractat ha estat el càncer de mama, amb un 29% dels casos, seguit pel càncer de pròstata, amb un 19% i ja en menys proporció, els de recte, pell o pulmó.