Set 13

Suspesa l’aprovació inicial de l’abocador al Pinell de Brai

La Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre suspèn l’aprovació inicial d’implantar un dipòsit temporal de residus al Pinell de Brai. Un projecte que ja va rebutjar el municipi de la Terra Alta en un referèndum celebrat l’any 2010, on un 70% de la població es va mostrar partidari del NO.

Tres anys més tard els propietaris dels terrenys on s’hauria d’instal·lar aquest abocador han presentat el projecte a la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, qui ahir en va suspendre la seua aprovació inicial ja que asseguren que la documentació presentada era molt feble, amb una gran manca d’informació de l’estructura de la propietat. El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, va voler deixar clar que en el cas que en properes reunions el projecte obtingués l’aprovació de la comissió, encara s’haurien de pronunciar la resta d’organismes sectorials per tal de tirar-lo endavant:

AGUSTI SERRA 12-9 PINELL BRAI RESIDUS

Un projecte que sempre ha rebutjat l’alcalde del municipi, Lluis Melich. I és que aquest abocador s’instal·laria a tant sols 600 metres de l’estació del Pinell a la Via verda i implicaria un augment considerable del trànsit de camions a la zona, que haurien de transportar unes 30 tones diàries de residus.

Ago 28

Alcaldes del PSC de les Terres de l’Ebre a la Via Catalana cap a la Independència

7 alcaldes del PSC de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta han decidit a títol individual participar de la Via Catalana cap a la Independència del proper 11 de setembre. No són els únics a les Terres de l’Ebre, ja que alguns alcaldes socialistes del baix Ebre i diversos regidors haurien pres la mateixa decisió.

Els alcaldes socialistes del Ginestar, Flix, Batea, Bot, Pinell de Brai, Corbera d’Ebre i La Fatarella han decidit, a títol individual i de manera personal, participar en la Via Catalana cap a la Independència del proper 11 de setembre. No són els únics al nostre territori, ja que els alcaldes de Xerta i Deltebre, a la comarca del Baix Ebre, també han confirmat la seua presència a la cadena humana.

Els motius de l’alcalde de Corbera d’Ebre, Antonio Álvarez, són d’una banda, la voluntat d’exercir el dret a decidir per saber l’opinió dels ciutadans, i de l’altra, per lo malament que Espanya es porta amb els catalans fet que el batlle nota sobretot al seu Ajuntament.

ANTONIO ALVAREZ 27-8 MOTIUS

Els alcaldes diuen que hi participaran principalment perquè estan a favor del dret a decidir, tot i que són conscients que el lema de la Via Catalana és cap a la independència. Aquest cognom de la Via Catalana no és un obstacle per a l’alcalde del Ginestar, Josep Maria Domènech, que considera que la Cadena Humana és un pas de cara a l’exercici del dret a decidir i la resta ja es veurà.

JOSEP MARIA DOMENECH 27-8 CAP PROBLEMA INDEPENDENCIA

De tots els alcaldes del PSC de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta el qui s’hi ha manifestat amb més convicció a favor de la Via Catalana de l’11 de setembre és el batlle de Flix, Marc Mur.

MARC MUR 27-8 EL MEU LLOC ESTA A LA VIA

Mur considera a més, que l’escrit del número dos dels socialistes catalans, Antoni Balmón, on afirma que sobra gent al PSC i critica de manera bel·ligerant el sector catalanista del partit és una equivocació. Mur assegura que lo únic que sobra són escrits com el seu que falten al respecte a molts militants i càrrecs electes del partit.

MARC MUR 27-8 BALMON EQUIVOCACIÓ

Mur aposta per canviar la posició de la direcció del partit des de dins per retornar a la centralitat i la coherència política, i considera que no pot ser que el PSC sigui el primer de la classe alhora de ser antiindependentista alineant-se així amb Ciutadans i PP.

Malgrat que algú pogués veure en aquesta decisió dels alcaldes un intent del sector catalanista del PSC de forçar a la direcció del partit, tots els batlles amb qui hem parlat han assegurat a RàdioMóra d’Ebre que la decisió d’assistir a la cadena humana de l’11 de setembre ha estat  a títol individual i personal, i per tant sense cap tipus de planificació ni de coordinació entre ells.

Ago 06

24.000 euros per millorar l’accessibilitat de la Via Verda

La Via Verda comptarà amb una subvenció de 24 mil euros per millorar la seva accessibilitat. En concret, aquests doblers serviran per millorar l’accés de les persones amb mobilitat reduïda a les estacions de Pinell de Brai, Arnes, Horta de Sant Joan, Bot i Prat de Compte.

La Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal de la Terra Alta han signat un conveni per atorgar una subvenció de 24 mil euros per a millorar l’accessibilitat a les estacions de la Via Verda. En concret, l’import econòmic es destinarà per millorar l’accés de les persones amb mobilitat reduïda a les estacions de Pinell de Brai, Arnes, Horta de Sant Joan, Bot i Prat de Compte. Carlos Luz, és el president del Consell Comarcal de la Terra Alta.

CARLOS LUZ 6-8 VIA VERDA

D’altra banda, el Consell Comarcal de la Terra Alta ha cedit les seves tres bicicletes adaptades a l’empresa Les Roques Natura, ubicada  a Arnes. Aquests vehicles adaptats de la Via Verda se cedeixen de manera gratuïta, i cada any, se’n fa càrrec de la seva gestió una empresa diferent. Luz afirma que tot i ser només tres, aquests vehicles compleixen amb el servei que han de cobrir.

CARLOS LUZ 6-8 BICICLETES

L’any passat més de 40.000 visitants van recórrer la Via Verda, fet que suposa un creixement constant any rere any.

Jul 17

Es publica la memòria d’activitat a la regió sanitària de les Terres de l’Ebre

El Departament de Salut de la Generalitat ha presentat la Memòria d’activitats de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre 2012. Durant aquest any s’han dotat dos nous equipaments a la Bisbal de Falset i a Pinell de Brai.

Després de conèixer els bons resultats obtinguts pel que fa a la satisfacció global dels usuaris dels serveis sanitaris, El Consell de Salut de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre va presentar dilluns la seva memòria d’activitats. En aquesta memòria, referent a l’exercici de l’any 2012, es destaca entre d’altres la dotació de dos nous equipaments al nostre territori: els consultoris locals de la Bisbal de Falset i de Pinell de Brai.

Per aquest exercici es va executar un pressupost total de gairebé 198 milions d’euros.

Jun 19

El conseller Boi Ruiz inaugura el consultori del Pinell de Brai

El conseller de Salut, Boi Ruiz, inaugura el nou consultori local del Pinell de Brai. Amb una inversió de més de 443 mil euros es dóna cobertura sanitària als 1.124 habitants de la població de la Terra Alta mitjançant una metgessa i una auxiliar d’infermeria.

És tracta d’una obra que els pinellans han reclamat durant molt de temps, i que finalment, des del passat novembre ja és una realitat. Un consultori que dóna cobertura sanitària als 1.124 habitants del Pinell de Brai oferint serveis de medicina, infermeria i exploracions en horari de matí de dilluns a divendres.

L’alcalde del municipi, Lluis Melich, assegurava ahir que ara és moment d’estar al costat de la gent i defensar els drets bàsics, com és la sanitat. Remarcant que el fet de viure en un poble petit no significa haver de rebre menor o pitjor atenció:

LLUIS MELICH 18-6 ATENCIO CONSULTORI MEDIC

El conseller de Salut, Boi Ruiz, va ser l’encarregat d’inaugurar aquest nou equipament, i va voler reivindicar la importància del model de proximitat que ofereixen els consultoris locals:

BOI RUIZ 18-6 IMPORTANCIA CONSULTORIS LOCALS

El nou equipament, de nova construcció, disposa d’una superfície de 202 metres quadrats i ha requerit d’un cost total d’obra i equipament de més de 443 mil euros.

SAMSUNG SAMSUNG SAMSUNG SAMSUNG

 

Abr 05

Finalitzen les obres a la Cooperativa del Pinell de Brai

Finalitzen les obres de rehabilitació de la Cooperativa modernista del Pinell de Brai. D’aquesta manera s’acaba la segona fase de recuperació del celler i el molí d’oli que s’adequaran a nous usos culturals i turístics.

L’Institut Català del Sol ha finalitzat la darrera etapa de les obres de rehabilitació de la Cooperativa modernista de Pinell de Brai per adequar-la als nous usos culturals i turístics. Una actuació que ha contat amb una inversió de 192 mil euros i en la que s’han reparat els paviments de la sala de tines, col·locat baranes de vidre, també s’ha millorat la il·luminació interior, l’enllumenat d’emergència i evacuació, així com la rehabilitació de la coberta de la sala de recepció i la substitució del sostre de formigó malmès per un nou de volta a la catalana.

L’edifici de la Terra Alta està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, construït per l’arquitecte Cesar Martinell l’any 1918.

OBRES CELLER MODERNISTA ACABAT 4-4-2013

 

Abr 05

64 cisternes preparades en cas de contaminació de l’Ebre

Protecció Civil ja té 64 cisternes localitzades per poder subministrar aigua de boca a la població en cas d’un episodi de contaminació durant la neteja dels llots tòxics del pantà de Flix. La Generalitat ha assegurat també que el CONSORCI D’AIGUES DE TARRAGONA garanteix reserves suficients per subministrar aigua durant 4 dies en cas de contaminació.

En cas d’un episodi de contaminació hi haurà 6 municipis que rebrien l’aigua de cisternes: Ascó, Garcia, Mora d’Ebre, Pinell de Brai, Tivenys i Vinebre. Protecció civil té localitzades  64 cisternes preparades amb una capacitat mitja de 21 metres cúbics si bé es calcula que en cas d’un episodi de contaminació que duri uns 4 dies només en farien falta unes 22. Els estudis diuen que si es detecta qualsevol material contaminat a l’alçada de Flix amb un cabal mig tardaria com a molt unes 39 hores en arribar a la desembocadura el que vol dir que en menys de dos dies es donaria l’episodi per acabat. Jordi Aurich, director general de Protecció Civil de la Generalitat:

AURICH 4-4 GARANTIES

La principal prioritat per tant és garantir l’aigua de boca ja que segons el Centro Superior d’Investigacions Científiques, el CESISC, els efectes per a l’agricultura i per a cultius com ara l’arròs o els cítrics en cas de contaminació al riu serien molt menors. Per precaució, però cal dir que també està previst poder tancar les comportes dels canals de reg de la dreta i l’esquerra de l’Ebre que s’encarreguen de distribuir l’aigua a tot el Delta. Què passa amb els altres 6 municipis que l’any 2007 també havien de rebre aigua de cisterna i que ara han quedat exclosos d’aquesta opció? Des de la Generalitat s’insisteix en que els darrers estudis hidrogeologics de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre han comprovat que aquests sis municipis: Aldover, Benissanet, Miravet, Ginestar, Móra la Nova i Rasquera no estan connectats directament al riu i no corren cap tipus de perill. En circumstàncies normals amb les reserves previstes s’evitaria que la població hagués de patir restriccions d’aigua.

Recordem que al pantà de Flix s’acumulen més de 700.000 metres cúbics de llots contaminats fruits dels abocaments que ERCROS va realitzar sobretot entre els anys 1949 i 1989.

SAMSUNG EMBASSAMENT FLIX